La figura i l’obra de Sert
L'obra de Sert a la Catedral de Sant Pere de Vic
Sert no va pintar directament sobre la paret, sinó sobre teles, damunt un fons de metall daurat o platejat, que dona a les pintures una lluminositat característica. Treballava el seu taller amb un equip d’artesans i pintors que l’ajudaven a transformar l’esbós inicial en un muntatge tridimensional fet amb figures articulades. D’aquestes escenificacions, en feia fotografies que després reproduïa amb els pinzells. Distribuïa les composicions pictòriques en diverses teles, que unia en el moment de col·locar-les a l’emplaçament definitiu. Aleshores, el pintor veia l’efecte de les composicions senceres i hi feia els últims retocs.
Al 1907 va presentar a la l’Exposició de París els primers esbossos encarregats al 1900 pel bisbe Torras i Bages per a la Catedral de Vic amb gran èxit. Les obres del seu primer projecte són la Lluita de Jacob amb l’àngel i la Tercera Beneurança, obres decoratives per la Catedral que van estar cedides al Museu Nacional d’Art de Catalunya i no es van materialitzar mai en l’espai.
Entre els anys 1926 i 1927 va poder complir l’encàrrec de la decoració mural de la Catedral de Sant Pere de Vic, però el seu amic i protector Torras i Bages ja havia mort i les teles es van col·locar gràcies a una ajuda econòmica del polític Francesc Cambó.
Pel juliol de 1936 un incendi arran dels fets de la Guerra Civil va destruir la pràctica totalitat de la decoració de la Catedral, llevat les pintures del presbiteri. L’artista, molt commocionat, es va proposar tornar a decorar el temple un cop acabat el conflicte. Va acabar la nova decoració pel novembre de 1945 i pocs dies després morí a Barcelona. Està enterrat, tal i com volia, al claustre de la Catedral de Sant Pere de Vic, ben a prop de l’obra que va marcar tota la seva vida artística.
La temàtica pictòrica de la segona etapa va girar iconogràficament entorn la redempció de l’home gràcies a la mort i a la resurrecció de Crist i estava molt marcada i influenciada per l’afectació personal que va suposar per l’artista la Segona Guerra Mundial i la pròpia crema de la seva obra per la Guerra Civil espanyola. A l’absis de l’altar major s’hi pot veure el Calvari, entre les composicions de l’Enterrament de Jesús i de l’Ascensió. Als murs del creuer s’hi representen les escenes del Pecat d’Adam i Eva, el Casament de la Humanitat amb la mort, el Mal ús de la vida i el Paradís tancat. A banda i banda de la nau central, sobre els arcs de les capelles laterals, s’hi representa el testimoni dels apòstols. Al gran tríptic situat al dors de la façana, hi ha les composicions de la Condemna de Jesús, al centre, amb l’Expulsió dels mercaders del temple i la Sortida de Jesús amb la creu, a cada costat.
Les teles d’aquest tercer projecte constitueixen un llegat artístic únic i un testimoni de l’energia creadora d’un artista que es va atrevir a decorar dues vegades un temple de les dimensions de la Catedral de Vic. Entre el primer i l’últim projecte, Josep M. Sert va desenvolupar una prolífica carrera artística, de la qual la catedral va ser l’eix vertebrador, el seu primer gran repte i l’últim.
La figura de Sert
L’obra del muralista Josep Maria Sert fa de la Catedral de Sant Pere de Vic un patrimoni únic al món. Sert és dels pocs artistes de la seva època que es va dedicar exclusivament a la pintura mural. A principis del segle XX, el gust per les decoracions murals de sales privades i d’edificis públics havia començat a perdre vigència. Però alguns sectors aristocràtics, reticents als nous moviments estètics, van donar a Sert l’oportunitat de decorar un gran nombre de mansions, fet que el convertiria en un pintor de renom internacional. L’èxit li va permetre decorar importants espais públics com el vestíbul del Rockefeller Centre de Nova York o la sala del consell de la Societat de Nacions, a Ginebra. El propòsit de l’artista era omplir d’art llocs freqüentats per les multituds. No va abandonar mai la pintura mural i sempre va defensar la seva funció. Sert, allunyat dels corrents d’avantguarda, mostra la influència del barroc i el gust per l’exotisme, molt d’acord amb l’estètica de l’Art Decó, en voga a Europa a la primera meitat del segle XX. Els temes religiosos els va tractar bastament a les decoracions de la Catedral de Vic. La figura humana, representada en moviment i sovint en grup, va esdevenir un element determinant. El tractament del color va evolucionar al llarg de la seva obra, del cromatisme ple de les primeres etapes al monocromatisme de la maduresa, complementat amb els tons vermell i sèpia dels cortinatges, un recurs pictòric que utilitzava habitualment. La deriva cap al monocromatisme es deu a l’afectació en l’artista de la foscor de l’etapa que visqué de ple: la Segona Guerra Mundial i que tant va marcar l’estil pictòric de Sert plasmat a la Catedral de Sant Pere de Vic. La qualitat de la seva obra es fa evident en el domini de les tècniques de la pintura mural, el tractament de grans superfícies, l’equilibri de les composicions i la utilització de la llum i el color.
Aquest artista desenvolupà una obra pictòrica per la qual se’l va considerar el millor pintor muralista del anys trenta.
